Natura immersa en un paisatge d’alta muntanya, a cops verge, i saltejada amb encantadors poblets tradicionals pirinencs són els elements que conformen el municipi de Vall de Cardós. El terme pren el nom sencer de la vall pirinenca a la qual dóna entrada, a través d’un estret pas del riu Noguera de Cardós.
Bona part del terme es troba inclòs en el Parc Natural de l’Alt Pirineu i ofereix belles estampes d’un aïllament acusat. El riu Noguera de Cardós és la columna vertebral del municipi, amb l’afluent en curs alt de riu Lladorre i de Tavascan.
El terme comprèn la vila de Ribera de Cardós, cap administratiu, i els pobles d’Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Estaon, Lladrós i Surri.
Travessa el municipi la carretera L-504 que surt de Llavorsí i remunta tota la Vall de Cardós, seguint la riba dreta del riu. Els nuclis de Surri, Bonestarre, Anàs i Estaon són en una vall lateral secundària que es comunica amb la carretera local mitjançant una pista, i que rep el nom de vall d’Estaon.
Municipi Vall de Cardós
6,8
Densitat
381
Habitants
56,2
Superfície
El topònim de la vall i que dona nom al municipi prové de Vall, entre muntanyes i de Cardós, segurament la planta anomenada card, que antigament abundava a la zona. La flor de card és una de les més intrigants i simbòliques que podem trobar a la natura.
A primera vista, la seua aparença robusta i espinosa podria suggerir duresa, però en realitat, aquesta flor representa un dels emblemes de força i protecció més poderosos. Així doncs, la flor de card és un recordatori que la veritable força rau en la capacitat d’adaptar-se i florir, fins i tot en les circumstàncies més desafiadores, cosa que encaixa perfectament amb la duresa i bellesa del paisatge pirinenc.
