Història

[av_slideshow_full size=’featured_large’ stretch=” animation=’slide’ autoplay=’false’ interval=’5′ control_layout=’av-control-default’ src=” attachment=” attachment_size=” position=’top left’ repeat=’no-repeat’ attach=’scroll’]
[av_slide_full id=’3470′][/av_slide_full]
[/av_slideshow_full] [av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Història’ color=” style=” custom_font=’#ffffff’ size=” subheading_active=” subheading_size=’15’ custom_class=”][/av_heading] [av_one_half first min_height=” vertical_alignment=” space=” custom_margin=” margin=’0px’ padding=’0px’ border=” border_color=” radius=’0px’ background_color=” src=” background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’ animation=”]
[av_textblock size=” font_color=” color=’#ffffff’]
El castell de Ribera és esmentat el 1281, quan el comte de Pallars Sobirà Arnau Roger I, que s’havia revoltat amb altres nobles contra Pere II, hagué de cedir al sobirà el domini directe de la Vall de Cardós (entre molts altres que li pertanyien). Els tres llocs foren, com tota la vall, dels comtes de Pallars fins a la conquesta de la comarca pel nou duc de Cardona i marquès de Pallars, que mantingué la jurisdicció en els seus descendents fins a la fi de l’Antic Règim (segons Rocafort, Surri havia passat el 1830 als vescomtes de Castellbò, però a l’inici del segle XVIII consta encara del domini dels ducs de Cardona, marquesos de Pallars).
[/av_textblock]
[/av_one_half] [av_one_half min_height=” vertical_alignment=” space=” custom_margin=” margin=’0px’ padding=’0px’ border=” border_color=” radius=’0px’ background_color=” src=” background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’ animation=”]
[av_textblock size=” font_color=” color=’#ffffff’]
D’altra banda, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819, hom esmenta ja ipsas parrochias de valle Statione, i en les permutes que els comtes cosins de Pallars Sobirà i de Pallars Jussà, Artau I i Ramon V, feren en les discòrdies de la segona meitat del segle XI s’esmenta ipso Vallat. La jurisdicció fou dels comtes de Pallars, i des de la fi del segle XV, dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars, que la mantingueren fins a l’abolició de les senyories.

Actualment la munió de poblets que s’escampen per la vall estan compresos en els municipis d’Esterri de Cardós, Lladorre i la Vall de Cardós, nom donat al nou municipi sorgit de la reunió de Ribera de Cardós amb estaon , el 1972.
[/av_textblock]
[/av_one_half] [av_layout_row border=” min_height=’400′ color=’main_color’ mobile=’av-flex-cells’] [av_cell_one_half vertical_align=’top’ padding=’30px’ padding_sync=’true’ background_color=” src=’http://valldecardos.cat/wp-content/uploads/2016/01/P1040162.jpg’ attachment=’3477′ attachment_size=’full’ background_attachment=’scroll’ background_position=’center center’ background_repeat=’stretch’] [/av_cell_one_half][av_cell_one_half vertical_align=’top’ padding=’30px’ padding_sync=’true’ background_color=” src=’http://valldecardos.cat/wp-content/uploads/2015/12/Surri.jpg’ attachment=’3473′ attachment_size=’full’ background_attachment=’scroll’ background_position=’center center’ background_repeat=’stretch’] [/av_cell_one_half][/av_layout_row][av_one_half first min_height=” vertical_alignment=” space=” custom_margin=” margin=’0px’ padding=’0px’ border=” border_color=” radius=’0px’ background_color=” src=” background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’ animation=”] [av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’La Guerra’ color=” style=” custom_font=” size=” subheading_active=” subheading_size=’15’ custom_class=”][/av_heading] [av_textblock size=” font_color=” color=”]
La Vall de Cardós durant la primera meitat del segle XX, va ser un important punt de pas transfronterer d’exiliats que va viure viatges cap al nord, del Pallars cap a França, amb la Guerra Civil, i viatges cap al sud amb la Segona Guerra Mundial

Entre el 1938 i el 1939 la vall es convertí en front de guerra, i com a conseqüència va presenciar el despoblament del territori i l’exili.

A la Vall de Cardós hi ha abundants restes patrimonials de la Guerra Civil i la postguerra, fonamentalment perquè el Front del Pallars va estar paralitzat durant molt temps en aquesta vall i l’exèrcit franquista en aquest període va construir forces elements defensius.

L’altre raó d’aquest nombrós patrimoni és que Franco va fer construir una línia defensiva que travessava tots els Pirineus per a frenar una possible entrada de l’exèrcit nazi i aliat durant la Segona Guerra Mundial.
[/av_textblock] [/av_one_half][av_one_half min_height=” vertical_alignment=” space=” custom_margin=” margin=’0px’ padding=’0px’ border=” border_color=” radius=’0px’ background_color=” src=” background_position=’top left’ background_repeat=’no-repeat’ animation=”]
[av_heading tag=’h3′ padding=’10’ heading=’Història geològica’ color=” style=” custom_font=” size=” subheading_active=” subheading_size=’15’ custom_class=”][/av_heading] [av_textblock size=” font_color=” color=”]
La Vall de Cardós, un llibre a cel obert de geologia herciniana, a cavall entre els tres països veïns, França, Espanya i Andorra. Formada per roques amb una edat compresa entre els 570 i els 440 milions d’anys; son, per tant, dels mes antigues dels Pirineus. Sobretot s’hi troben gresos i pissarres, si bé a la capçalera de la vall, on hi han pics que freguen els 3000 metres, és ocupada per granits que tallen les roques del dom. Aquestes roques tan antigues mostren un modelat relativament recent degut a la influència de les glaceres quaternàries. Les cubetes excavades per gel han esdevingut estanys, com el de Certascan i el de Romedo de Baix.
[/av_textblock]
[/av_one_half]

Feu un comentari