A la Vall de Cardós hi trobareu tots els elements que defineixen el paisatge de l’alta muntanya pirenaica. Des del fons de la vall principal on serpenteja la Noguera de Cardós entre pobles i prats, fins arribar a cims majestuosos que freguen els 3000m, es succeeixen una darrera l’altre racons de gran bellesa i un excepcional valor natural.
Boscos, roquissars, pastures, rius i estanys desborden força i energia, mostrant una natura generosa.
El paisatge
El Parc Natural de l’Alt Pirineu combina els paisatges alpins de l’alta muntanya pirinenca amb els boscos, les pastures i els prats de dalt de les valls, i també els petits pobles d’arquitectura tradicional. El paisatge que veiem és el fruit de mil·lennis d’acció humana, d’explotació dels recursos naturals.
L’alta muntanya, en canvi, és el domini de la pedra i el gel, del silenci, dels estanys d’aigües blaves, dels prats on de tant en tant trobem caps de bestiar, un ramat d’isards o un ocell rapinyaire que sobrevola l’espai.
La Flora i la Vegetació
El Parc compta amb una gran riquesa de flora; fins avui s’hi han identificat 1.529 taxons, molts d’ells estrictament protegits. Hi domina l’element florístic boreoalpí, tot i que també trobem representació de l’element eurosiberià i del mediterrani.
A l’alta muntanya domina la vegetació boreoalpina. Hi podem diferenciar tres estatges: a l’estatge nival, per sobre dels 3.000 m, dominen les neus, tarteres i congestes; a l’estatge alpí, els prats rasos, molt presents al Parc; i a l’estatge subalpí dominen els grans boscos de coníferes naturals, amb extenses boscúries de pi negre i, en menor mesura, d’avet .
Als vessants solells de l’estatge subalpí trobem matollars de ginebró, boixerola i bàlec .La vegetació climàcica de la mitja i baixa muntanya la constitueixen les rouredes de roure martinenc i el carrascar, i la presència del faig és escassa. Ara bé, la màxima extensió l’assoleixen els boscos de pi roig.
A les zones desforestades trobem landes i prats, i són de destacar els prats de dall. Seguint els cursos fluvials, es conserven alguns boscos de ribera ben desenvolupats.
La Fauna
La fauna del Parc es compon d’espècies molt nombroses i diverses que conformen un conjunt ric i variat. El poblament faunístic de l’Alt Pirineu genera un elevat interès, no només per l’abundància d’individus i la notable varietat d’espècies, sinó també perquè n’acull alguna d’endèmica, i forces de rares o representatives de la fauna catalana.
Exemples destacats en són l’ós bru, que ha tornat a senyorejar les altes valls, la sargantana pallaresa, i el gall fer.
Entre els amfibis, les espècies més emblemàtiques són la granota roja i el tritó pirinenc i a cotes més baixes, la salamandra o el gripau.
Dels ocells podem destacar la perdiu xerra i la blanca ,l’àliga daurada i la marcenca, el trencalòs i el mussol pirinenc.
Com representació de mamífers: l’almesquera i la llúdriga, i ungulats com l’isard, el cabirol, la daina i el porc senglar; carnívors com la marta, el gat salvatge o l’ermini.
Rius
Els rius conformen una xarxa ecològica que connecta tot el territori i ofereix un entorn incomparable per a la pràctica de la pesca de la truita.
Boscos madurs
Les obagues poc accessibles de la vall de Cardós acullen algunes de les millors mostres de boscos madurs del Parc Natural. L’absència d’aprofitaments forestals des de fa anys ha convertit aquests boscos en refugi de biodiversitat, on hi ha fusta morta que serveix d’aliment a insectes, fongs i ocells molt especialitzats.