HISTÒRIA

El castell de Ribera ja és esmentat el 1281, quan el comte de Pallars Sobirà Arnau Roger I, que s’havia revoltat amb altres nobles contra Pere II, va haver de cedir al sobirà el domini directe de la Vall de Cardós (entre molts altres territoris que li pertanyien).

Tota la vall va romandre sota el control dels comtes de Pallars fins a la conquesta de la comarca per part del nou duc de Cardona i marquès de Pallars, que mantingué la jurisdicció en els seus descendents fins a la fi de l’Antic Règim (segons Rocafort, Surri havia passat el 1830 als vescomtes de Castellbò, però a l’inici del segle XVIII consta encara del domini dels ducs de Cardona, marquesos de Pallars).

D’altra banda, en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819, ja s’esmenta ipsas parrochias de valle Statione. En les permutes que els comtes cosins de Pallars Sobirà i de Pallars Jussà, Artau I i Ramon V, feren en les discòrdies de la segona meitat del segle XI, s’esmenta ipso Vallat. La jurisdicció fou dels comtes de Pallars, i des de la fi del segle XV, dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars, que la mantingueren fins a l’abolició de les senyories.

Actualment la munió de poblets que s’escampen per la vall estan compresos en els municipis d’Esterri de Cardós, Lladorre i la Vall de Cardós, nom donat al nou municipi sorgit de la reunió de Ribera de Cardós amb Estaon, el 1972.